L'espeleologia (del grec spelaion (cova) i logo (tractat)) és la ciència que estudia les coves, grutes o altres fenòmens càrstics, des de
diferents punts de vista; formació, constitució, característiques físiques,
formes de vida i evolució al llarg del temps. També s'anomena així l'exploració
de les coves i avencs,
activitat esportiva per a la qual cal un equipament tècnic adient i sovint
certa preparació enescalada i submarinisme.
El francès Édouard-Alfred Martel (1859-1938), considerat el creador de
l'espeleologia moderna, fou qui va iniciar les primeres exploracions
científiques, i l'any 1895 fundà la Société
de Spéléologie i llançà el
butlletí periòdic «Spelunca». A Catalunya, MossènNorbert Font i Sagué és considerat l'introductor d'aquesta
disciplina. La Federació
Catalana d'Espeleologia atorga
cada any el premi "Norbert Font i Sagué" als millors treballs
espeleològics realitzats a Catalunya i a Espanya.
Les coves marines són molt comunes al llarg de les costes del món, però estan restringides a aquelles zones on l'onatge desgasta les roques de les costes i són generalment més petites.
Les coves de gel es produeixen sota d'una glacera al fondre's. També poden formar-se per una molt petita corrent en el gel que tendeix a tancar les coves novament.
Les coves kàrstiques es formen en massisos calcaris per dissolució de la roca que hi encaixa. L'aigua fitrada per les fractures es troba carregada de CO2 i el pH àcid que adquireix (H2CO3) va dissolent la roca lentament, en un procés que pot durar milions d'anys. El major sistema de coves conegut d'aquest tipus és Mammoth Cave, en EE.UU., amb més de 590 km de galeries interconnectades. A Espanya, el Sistema Ull-Guareña (Burgos) assoleix els 110 km de desenvolupament. El més profund dels avencs kàrstics coneguts és Krubera-Voronya, a Abkhazia, amb -2160 m.
Les coves silícies es generen en conjunts rocosos compostos per quarsites o gresos, la seva gènesi és semblant al de les coves kàrstiques, però el procés és molt més lent, per ser el sílice (SiO2) més difícil de dissoldre que el carbonat de calci (CaCO3), aquest procés de meteorització pot involucrar inicialment bacteris que disgreguen la matriu i el ciment de la roca, o processos de mecànica de roques inherents al massís. Posteriorment aquests petits espais i conductes per efecte de l'aigua i del clastisisme es fan majors fins a generar un sistema cavernari. La cova més gran del món en sílice és a Veneçuela, la Cova Roraima Sur, amb més d'11 quilòmetres de desenvolupament horitzontal.