Termes tècnics i científics.

ABRIC: cavitat natural, d'escassa profunditat d'àmplia obertura en una paret rocosa i el sòl és més o menys pla.
ARAGONITA: forma cristal · lina orto-ròmbica de carbonat càlcic.
ARENISCA: terme general que designa les roques constituïdes per sorres els elements estan aglomerats per un ciment de natura variable, generalment silícic o calcari.
AVEN: avenc. Des Martel, aquest terme ha estat molt utilitzat per geògrafs i espeleòlegs francesos.
BALMA: cavitat en sentit ampli. En algunes regions aquest terme i els seus derivats (baume, barna, baoumo, etc.) Pot referir-se també a una cavitat horitzontal, un avenc o un abric.
B-RENSCHIFFE: traça d'esgarrapades realitzats pels ós, que es troben en algunes cavitats.
BASALT: tipus de roca volcànica.
BIOCENOSI: associació d'espècies animals i (o) vegetals que viuen en un determinat biòtop.
BIÒTOP: medi biològic que presenta un conjunt de caràcters físics determinats.
CALCITA: forma cristal · lina romboèdrica transparent, de carbonat de calci.
CALIZA: roca constituïda principalment per carbonat de calci.
CALCÀRIA DOLOMÍTICA: roca constituïda per calcària i dolomia.
CARST: regió constituïda per roques carbonades, compactes i solubles, en les quals es formen les formes superficials i subterrànies característiques. Per extensió, el terme s'utilitza per a tota zona constituïda per roques solubles: guix, sal, etc.
CÀRSTIC: qualifica el relleu, la morfologia, i de manera general, tots els fenòmens característics del carst.
CAVERNA: sinònim de cova.
CONCRECION: resultat del dipòsit en forma cristal · lina o pseudo-cristal · lina de substàncies dissoltes a les aigües.
CORROSIO: atac i dissolució química d'una roca.
COVA: sentit general: cavitat subterrània natural penetrable per l'home. b) sentit estricte: cavitat subterrània penetrable, que s'obre a l'exterior mitjançant un conducte sub-horitzontal. Per extensió, cavitat el desenvolupament general és aproximadament horitzontal.
DOLINA: forma elemental de depressió càrstica tancada i simple, freqüentment circular o el · líptica, en general més ampla que profunda, amb fons en embut o pla.
DOLOMITA: nom del mineral que constitueix la roca nomenada dolomia. És un carbonat doble, de calci i magnesi.
DULCIACUICOLA: es diu d'un organisme que viu en aigua dolça.
ESQUIST: roca fullosa que prové del metamorfisme d'argiles.
ESTALACTITA: concreció descendent de la volta d'una cavitat subterrània.
ESTALAGMITA: concreció que s'eleva per sobre del terra d'una cavitat subterrània, resultant d'un dipòsit produït per les gotes d'aigua que cauen d'una estalactita o directament de la volta.
EXCÈNTRICA: concreció que es desenvolupa en totes direccions sense estar influenciada, aparentment, per la gravetat.
EXSURGENCIA: surgència càrstica la alimentació no és conseqüència de la pèrdua d'un curs d'aigua superficial.
EXUTORI: obertura per la qual surt a l'exterior un curs d'aigua subterrani.
FREÀTICA, CAPA: capa d'aigua subterrània que alimenta els pous i que reposa sobre terrenys impermeables. Per extensió, tota capa d'aigua subterrània.
GOUR: concreció en forma de dic perpendicular a una circulació hídrica subterrània. La seva superfície, rigorosament horitzontal, actua de presa per les aigües.
HELICITA: sinònim d'excèntrica. Acabo d'origen americà.
INSTERTICIAL, MEDI: conjunt de petits intersticis que separen els grans de sorra i que estiguin ocupats per l'aigua.
CARST-CARSO (italià), KRAS (eslovè): regió natural muntanyosa que forma el davant-país de Trieste. En aquesta regió, els fenòmens anomenats "càrstics" són molt nombrosos i típics. Aquesta regió es designa generalment amb el terme de "Karst clàssic".
LAPIAZ: superfície rocosa generalment calcària que presenta estries solcs i esquerdes més o menys importants.
MALM: pis estratigràfic corresponent al Juràssic superior.
MOLASA: a Savoia i Suïssa francesa, aquest terme designa arenoses calcàries, generalment utilitzades per a la construcció. Els geòlegs apliquen aquest terme per diversos sediments dipositats després de fases de plegaments.
MONDMILCH: substància de naturalesa química variable, formada per partícules extremadament fines, que dóna a les cavitats, quan està en presència d'aigua, una suspensió blanca d'aspecte lletós.
PALUDICOLA: designa un organisme que viu a les maresmes.
PERLA DE CAVERNA: concreció generalment esfèrica, lliure, formada per successives i concèntriques capes de calcita, dipositades al voltant d'un nucli de naturalesa diversa.
POLJE: gran depressió càrstica tancada, caracteritzada pel fons pla i una connexió angulosa amb les vessants, que generalment són verticals. La seva drenatge és subterrani. Pot estar sec, ser travessat per un curs d'aigua, o estar inundat d'una manera perenne o temporal.
RELICTE: organisme la evolució està aturada o almenys molt retardada, i que ha conservat l'aspecte dels seus llunyans antecessors. Nomenats també "fòssils vivents", els troglobis són, generalment, relictes.
RESSURGÈNCIA: surgència càrstica alimentada, almenys en part, per la pèrdua d'un curs d'aigua superficial.
SIFÓ: en espeleologia, un sifó és una galeria que descriu una O, plena d'aigua corrent estancada. Per extensió, es diu sifó a tota galeria inundada.
SIMA: cavitat subterrània natural penetrable, oberta a l'exterior per un conducte aproximadament vertical, i la profunditat supera el seu recorregut.
SUMIDERO: avenc per la qual penetra un rierol. El terme "adugeoir" s'utilitza localment a Bèlgica.
TECTIFORME: aquest terme designa alguns signes gravats o dibuixats, recordant la carcassa d'un sostre, que es troba en l'art paleolític.
TUF CALCARI: dipòsit de surgència càrstica, porós i friable, format a l'exterior del punt de sortida per incrustació calcària de diversos materials, que generalment són vegetals.
VAUCLUSIANA, SURGENCIA: gran surgència càrstica semblant a la de la Fontaine de la Vaucluse, és a dir, que presenta un conducte de sortida ascendent.
GUIX: sulfat de calci.